dimarts, 14 de desembre del 2010

Sense tornada

No recorde els hiverns que han passat des que vas marxar, però malgrat això, t'espere com cada tardet en aquesta engronsadora corcada i ressentida pel temps. La gelor penetra pels clavills de la finestra, en la qual he pogut observar com anaven apareixen les arrugues en el meu rostre amb el pas dels anys.

Els fills que mai vam arribar a tindre juguen llançant-se boles de neu recent i a poc a poc van allunyant-se, endinsant-se en el bosc que no té tornada. Per on vas desaparèixer l'última vegada que et vaig veure, on els arbres no deixen passar la claror del dia, ni a les persones cordes que em porten notícies teues.

Les poques cartes que vaig rebre m'ajuden a recordar-te dia a dia i mantenen la il•lusió de tornar a veure't aproximant-te pel camí, obrint el reixat de l'entrada i saludant-me amb eixos guants envellits que deixaven entreveure les teues mans. Com trobe a faltar eixes mans què em feien sentir! Per una única causa em vas deixar, defensar els teus ideals. Però igual com l'aigua comença a convertint-se en neu, sé que les teues petjades mai més seran marcades apropant-se a mi.

La llenya ja fa hores que s'ha acabat i la nit amenaça freda, els meus ossos adolorits no aguanten el ritme de l'engronsadora intentant entrar en calor. Intente escalfar-me les mans amb el canelobre, l'única companyia que he tingut durant anys. Però les meus mans tremoloses, amb un acte de covardia, el tiren a terra i aquest, roda fins que troba eixa cortina que vaig teixir per a la nostra meravellosa casa. On haguérem pogut ser tan feliços...

En uns instants un gran foc s'estén per tota la casa, però jo continue en el meu quefer. Aprete amb força les teus cartes contra el meu pit i segueisc mirant a la llunyania. Per fi ha arribat el dia, el sol apareix desfent fins l'última volva de neu. Has vingut per mi i estàs igual com et recordava, els meus ossos han recuperat la seua força i còrrec per a rebre't tal i com havia somiat tantes vegades. El foc continua esborrant tot allò que hi vam ser, mentre ens allunyem per eixe bosc que no té tornada.