Asseguts en el banc central de la plaça, dos iaios amb barrets de palla i un gaiato rosegat pels colps, xarruquejaven sota la solana de l’estiu. Pelant amb dents postisses un grapat de pipes, què tenien entre les mans, recordant els anys passats i fent constància dels pocs que els en quedaven per viure. Què golosa gustació marcada pel ritme descorfador! Quins temps de nostàlgia i creació!
Conten les històries, com dos joves enamorats del sol, plantaren la seua estima en un terreny mai ombrejat. I feren brotar una de les plantes més necessitades de llum i calor, què girava en torn al seu enamorat. Una flor llampegant d’energia i felicitat, plasmada en un groc desbordant de color. Any rere any, recollien el fruit del seu amor, i guardaven una llavor per a la primavera següent. Per a que la seua màgia mai arribara a la seua fi, i rebrotara cada vegada amb més força.
A dia de hui, dos gira-sols creixen al costat del banc central de la plaça, on dos amics moriren sense atrevir-se a confessar-se com d’enamorats estaven l’un de l’altre.
