dimarts, 3 de febrer del 2009

Els anys passen

Vaig naixer en un poblet de la marina, quan la gent encara treballava per poder comprar el pa de cada dia. No tenia ni vinyes ni hort, però posseïa la llibertat. Així s’anomenava la possessió més valuosa, el meu vaixell, amb el qual sortia a peixcar el fruit que ens donava la mar. Cada dia, mentre veia com a poc a poc anava allunyant-me del port, el meu cor augmentava les seues pulsacions. Mentre ens endinsavem en alta mar, sentir com les oles colpejaven la barca, el reeixiu de la mar esquitxant-me la cara, intentar aliar la vela amb força... era completament feliç. Em sentia lliure, era meravellós mirar al front i no veure fi, submergir-te en l’aigua i veure vida. Vida sense armes ni violència. La mar em donava tot el que em faltava en terra. Gràcies a ella m’oblidava dels problemes, vivia cadascun dels meus somnis sols tancant els ulls. Eren temps durs en els que hi havia dies que tornàvem a casa amb les mans buides, però en canvi jo tenia la satisfacció de sentir-me ple, ple per haver realitzat molt més del que podia fer amb les mans, havia realitzat el que la meua imaginació somià. Avui, seixanta anys després observe amb tristesa com arriben els forasters amb els nous vaixells luxosos a port, com les aigües s’enterboleixen i la flora marina que un dia em donava vida va perdent la seua pròpia.

Kaly

Promeses a l'aire

Pareix mentida que em quede enfavada mirant un simple botó abandonat. Porta anys sobre l’escriptori de la meua habitació, agarrant pols. Però es que em porta tants records...millor dit, em recorda tant a tú... Vas ser tú qui em va fer donar-li importància a les xicotetes coses que ens envolten, a veure més lluny del que pot arribar la nostra vista. No sé si estàs aquí o allà, dalt o baix, només sé que sempre estaràs ben endins del meu cor dolgut d’enyorança. Estic segura que algun dia, en un altra vida, quan siguem pardalets lliures, ens tornarem a retrobar pels cels i ahí, pots estar ben segur que ningú ens podrà tornar a allunyar. Mentrestant, jo cuidaré en la terra del major regal que m’has deixat. Dins de mi creix l’estrelleta que em dona forces per seguir vivint. S’inquieta quan li parle del teu somriure entendridor, de les teus mans acariciant la meua pell... És una llàstima que mai podrà conèixer la persona més meravellosa que ha existit, la que li ha donat la vida dins meu. Estigues on estigues et promet que seré mare i pare, que no deixaré que ningú li cause dolor, que li descriuré tots els paradisos salvatges que anàvem a descobrir junts... Sempre et tindrem present allà on anem.

Kaly

Sota la pluja

Comença a ploure, les gotes esquitxen els cristalls de l’habitació i casi no em deixen veure a traves d’ells. Escolte bufar el vent amb tanta força que aquest fa augmentar la meua inquietud per segons. Tombada en el llit espere impacient la teua arribada, espere el raig de sol que fa escalfar el meu esperit. Arribes xopat d’aigua i tremolant de fred. Les teues petjades van formant el camí que et porta al meu costat. Intente fer-me la dormida, però no aconsegueixc controlar el batec del meu cor quan t’apropes a mi. Em beses els llavis i note el teu alè recorrent cada centímetre del meu cos. M’agarres en braços i em portes a somiar amb tú sota la pluja, cada gota que em cau en la cara és un motiu pel qual no vull separar-me de tú. Formes part de mi i per molta distancia que haja entre els dos sempre apareixeràs en els meus dolços somnis.

Kaly

El color dels secrets

Som imatges ocultes en un quadre mai pintat. Full de paper en blanc que mostra cada detall del que només hem pogut somiar. Cada gota de color que vulgues donar-li serà com intentar descobrir part d’una vida amagada de la resta del món. Pintaria cada una de les línies que formen el teu cos i dibuixaria el meu al teu costat formant molt més del que ha pogut significar. Quan arribares a sentir que formes part d’un joc de màgia en el que ni tú ni jo manem, el trencaria en mil trossets per a fer-te sentir tot el que jo he sentit.

kaly

Aire

No t’enganyes, no m’enganyes, no deixes que em torne a caure una llàgrima sobre la cara. Deixa que torne a entrar aire nou als meus pulmons. Deixa’m oblidar-te, deixa’m imaginar-me un final feliç per a la més trista de les històries. Crea per a ella la millor poesia que existeixca i fes que cadascuna de les paraules desprenguen vida i sentiment. Regala-li el millor de tú , regala-li tot el que eres i tot el que sents i allunyat de mi, deixa’m tornar a respirar....

Kaly

Vull ser...


Vull ser princesa dels teus somnis i reina del teu cor. No posseïsc riqueses ni terres, només t'oferisc la meua vida, el meus pensaments, el meu amor! Tú eres cavaller fort i lluitador del centre del meu món. Món que no deixa de reclamar-te a crits esperant que el conquerisques. Corre, cavalca, viu... però has de tenir sempre present, que en el lloc que menys t'imagines trobaràs el vertader motiu de les teues gestes i clavaràs la teua bandera amb força, per que ni la més forta tempesta puga moure-la. Serà moment de fer realitat tot allò que has desitjat durant molt de temps. Serà moment de gaudir del plaer que t'ofereix una reina desitjosa del cavaller del seu cor.
Kaly

Què veus quan mires al cel?


Quan el dia es fa fosc apareixen en el cel milers d'històries inacabades, il·lusions què han quedat estancades en el temps i en la memòria. Però ninguna d'elles arribarà a l'oblit d'aquells que les han intentat viure. Romanen brillant, esperant que algú agarre forces per tornar a lluitar per elles. He intentat estirar el braç per poder arribar a la meua i me n'he adonat que la distància es fa cada vegada més gran si ningú t'agafa de la mà.
kaly

??

Mira’t al espill i dime que es el que veus. Eres una persona, sempre diferent a qualsevol altra. Pots ser alt, baix, gros, prim... però sempre tindràs alguna cosa que et fasa diferent. Si pots mirar més endins te n’adonaràs de que eres molt més. Eres un ésser viu amb pensaments i sentiments propis que sempre et caracteritzaran per fer-te especial. Vivim en una societat que ens dicta com em de ser i com em d’actuar. Pretén que tots acabem menjant el mateix, comprant el mateix, pensant el mateix... t’agradaria anar pel carrer i anar creuant-te amb espills amb cames??

¿Saps què m'agrada?

Saps què m’agrada? M’agrada com em mires, com em toques, com t’apropes a mi sense dir res. M’agrada sentir-te al meu costat i que em digues que m’estimes. M’agrada com m’il·lumines i em fas brillar de felicitat cada vegada que passes pels meus somnis. Si un dia em desperte i segueixes ahi hauràs fet realitat el meu major desitg i res farà que el meu somriure s’acabe.