Comença a ploure, les gotes esquitxen els cristalls de l’habitació i casi no em deixen veure a traves d’ells. Escolte bufar el vent amb tanta força que aquest fa augmentar la meua inquietud per segons. Tombada en el llit espere impacient la teua arribada, espere el raig de sol que fa escalfar el meu esperit. Arribes xopat d’aigua i tremolant de fred. Les teues petjades van formant el camí que et porta al meu costat. Intente fer-me la dormida, però no aconsegueixc controlar el batec del meu cor quan t’apropes a mi. Em beses els llavis i note el teu alè recorrent cada centímetre del meu cos. M’agarres en braços i em portes a somiar amb tú sota la pluja, cada gota que em cau en la cara és un motiu pel qual no vull separar-me de tú. Formes part de mi i per molta distancia que haja entre els dos sempre apareixeràs en els meus dolços somnis.
Kaly
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada