dilluns, 19 de març de 2012

Gavina del Mediterrani


Gavina que tot ho mires i tot ho veus, que cantes al meu pas vora la mar i m’acompanyes pel camí de la soledat. Gavina que despertes cada dia junt al grandiós trenc d’alba del Mediterrani, dis-me com volar tan alt, tan lluny...amb eixa elegància involuntària, admirable i envejosa per cada raconet de la humida costa.

Princesa del mar i de la terra que tot ho mires i tot ho veus, que balles al compàs de les ones quan es fonen entre roques i arenes, dis-me com creure que terra i mar és tot un mateix món, que l’aire que respires és el mateix que respire jo.

Si tu eres forta i valenta, què m’impedeix ser-ho a mi?  Si tu eres lliure i feliç, què m’impedeix ser-ho a mi? Delicades interpretacions de la vida ens diferencien, maneres de resoldre el dolor ens separen. 

Regala’m un dels teus somriures infinits i ajuda’m a creure que després d’una marejada torna la calma, ensenya’m  a viure una vida futura i no una passada. Demostra’m que l’amor per la vida, l’amor pels qui t’estimen, pels qui no ho fan, que donar amor en general, és més important que rebre’l.  Ajuda’m a ser feliç...

Trocets de vida que ens deixen, que segueixen altre camí, que estan lluny i distants però, presents en algun lloc del nostre pensament. Contineu ahí, però no em feu més mal, que la sang no continue brotant-me de la meua pell mentre em sorgeixen les plomes, o seré jo la que començaré el vol.