dimecres, 6 d’abril de 2011

Sense títol (segona part)


El sol comença a fer-se notar amb les primeres clarors dels dia. No puc desaprofitar-lo  i deixar d’escriure en aquestes pàgines, i així, poder deixar imprès, les vivències que sempre voldria recordar. Tots eixos records que mai voldria oblidar, per reviure’ls, amb eixes persones que he hagut de deixar, ja molt lluny d’aquí.
He dormit una setmana sota els estels, en un poblat de terres etiòpiques . Mai me n’havia adonat de la quantitat de xicotets puntets lluminosos que ens observen cada nit. O potser, mai m’havia donat el temps per detindrem a mirar-los més d’un segon. En completa obscuritat al meu voltat, són l’única companyia que m’ha fet sentir al teu costat. Encara que a milers de kilòmetres de distància, cabia la possibilitat que els dos estiguérem veient el mateix cel ras, jaspiat d’il·lusions.
He elegit aquestes terres com a primera parada, per la salvatge naturalesa què es respira per tots les porus de la pell, per la increïble cultura què existeix, absent de tota mena de capitalisme. Es contagia l’esperit irracional i els impulsos, que guien les petjades de cadascun dels supervivents de nits fosques i dies calorosos, on cada dia es un repte per poder alimentar-se de la naturalesa què els dóna vida.
Els adorables amfitrions Mursi es pinten el cos, mentre les dones ballen al so del tambors, intentant seduir-los acompanyades de plats incorporats en perforacions en les orelles i la boca, mostra d’una gran bellesa.
Amb Abou, el meu acompanyant de la primera aventura, he aprés a adonar-me’n dels petits detalls del nostre món que a guarden mig ocults. I sols amb atenció som capaços de percebre’ls. A donar-li importància a la llum del sol, a la força implacable del vent i a la necessitat constant de pluja, per la subsistència de l’ecosistema.
Me n’he adonat que no es necessiten coses materials per ser feliç. Es necessita la força i l’alegria per viure, rodejats d’allò que se’ns dóna i no ho sabem valorar. L’única cosa que trobe a faltar d’allà d’on vinc, és el teu somriure contagiós d’alegria.