diumenge, 12 de febrer de 2012

Per què canviem?


Per què canviem? És el continu moviment de la vida el què ens fa canviar? O som nosaltres que la vegem amb uns ulls diferents? Potser amb el pas del temps els nostres ulls canvien sense donar-nos compte. Com els rèptils què canvien de pell per protegir-se i adaptar-se a un entorn perillós. Un entorn en què la necessitat de supervivència ens fa abandonar inclús, part de nosaltres mateixa. La nostra pell, els nostres ulls, la nostra manera de veure el món. Però com ens adaptem a una nova visió mentre el nostre voltat continua mirant l’altra realitat?

Són uns ulls forasters què et desubiquen  i et fan sentir un estrany en un lloc teòricament idèntic. No reconeixes ni la teua pròpia ombra i cada record anterior forma part d’un passat al que ja no pertenyeixes. Eres un desconegut amb una mirada diferent.

Inconscientment vas en busca d’una altra visió capaç de compendre’t i trobar-te, capaç de veure la teua antiga mirada i l’actual. Uns mateixos ulls marcats també pel canvi i la transició, amb la facultat d’omplir el buit d’incomprensió del teu voltant. Uns altres ulls renovats, que per desgràcia, et transmiteixen una sensació que no deuria existir: -La nostra amistat ara no és possible.

1 comentari:

APMB ha dit...

JO crec que en realitat no canviem, sinó que ens vegem amb ulls diferent. Els sentits són enganyosos i tendeixen a mostrar-nos les mateixes coses des de punts de vista diferents.