Vine i canta amb
mi, vine i balla al meu compàs, regala’m més moments amb la teua màgica
companyia, no em deixes sola perquè t’enyoraria. Vine i abraça’m, dis-me com de
important sóc per a tu, que tinc una funció especial en la teua vida: fer-te
feliç. Dis-me que has gaudit tenint-me a prop i que no em faràs fugir d’este món
caòtic.
Si arribara el
dia en que el Sol deixara de fer la seua funció vital, l’existència no trobaria
motius per seguir vivint I la Terra s’enfosquiria en la misèria i l’obscuritat.
Eixe mateix dia, la meua pròpia funció també arribaria al seu final, però saps
que? Trobaria l’alé i les forces necessàries per mantenir-nos units. Tot i que
fórem els únics vianants d’un planeta desert, tot i que la Terra s’extinguira
et portaria sempre a prop.
La Lluna m’ajudaria
perquè sap que la distància o el pas del temps no aconseguiria esborrar ni un
sol moment passat. Perquè sé, que el meu llarg viatge serà necessari per marcar
el fi i el inici de dues noves vides. Vides que naixeran amb records innats
impossibles d’oblidar. Perquè saps que aquests encreuaments de camins que ara
es bifurquen, tornaran a coincidir i crearan l’únic camí que els portarà a la
felicitat, la seua unió incondicional.
Vine, acosta’t,
ballem?
4 comentaris:
que bonic!
M'agrada que t'agrade! :)
a mi m agrada que t agrade que m agrade XD
PRECIÓS!!! M'HA ENCANTAT!
Publica un comentari a l'entrada