dimecres, 31 de juliol de 2013

Marxem



Nits d’estiu voregen les parets d’una habitació. Sent?  Què sentirà quan quede buida? Què sentirà quan el cor que batega en ella marxi?


Va arribar atemorida deixant tot allò que tenia, o no tenia. Va decidir canviar el rumb d’un camí perdut que bordejava el precipici d’un penya-segat què la mar turmentava.


Nits silencioses d’estiu que atrauen les melodies i deixen brillar els estels. Nits per escriure el que ha canviat, o no. El que ha guanyat o perdut. Què sentirà quan agafe el equipatge i marxi?



Vida plena recorre per les seues venes. Felicitat que la lluna observa però no comenta. Amistats que han naixcut i perduraran.  Amor que somriu a la vida. Estime!