Nits d’estiu
voregen les parets d’una habitació. Sent? Què sentirà quan quede buida? Què sentirà quan
el cor que batega en ella marxi?
Va arribar atemorida
deixant tot allò que tenia, o no tenia. Va decidir canviar el rumb d’un camí perdut
que bordejava el precipici d’un penya-segat què la mar turmentava.
Nits silencioses d’estiu
que atrauen les melodies i deixen brillar els estels. Nits per escriure el que
ha canviat, o no. El que ha guanyat o perdut. Què sentirà quan agafe el
equipatge i marxi?
Vida plena
recorre per les seues venes. Felicitat que la lluna observa però no comenta.
Amistats que han naixcut i perduraran. Amor
que somriu a la vida. Estime!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada