dimarts, 14 de setembre del 2010

I sols puc dir...

Poc a poc vaig despertant-me i contemplant la claredat d'aquest nou dia què m'espera impacient. Mentre m'estire entre els llençols, continue pensant amb allò que vaig deixar immòbil en la meua ment, per poder entrar en el món dels somnis.

Hui, sense dubte, no serà un dia com un altre. Mire de reüll el bitllet que continua damunt la taula des de fa dies, i un somriure involuntari s'apodera dels meus llavis. El temps comença a passar-me ràpidament, i milers de papallones recorren cada centímetre del meu cos.

No porte equipatge, però tinc la sensació de portar tot el pes del món. Vaig plena de sentiments que a penes caben dins meu. El sol brilla com mai i jo camine precipitada, sense saber quasi per on, cap a l'últim vagó de l'estació, què m'acompanyarà fins a les portes de la irrealitat.

El meu cos quiet, intenta retindre les imatges que corren sense fre a l'exterior, una darrere l'altra van format el camí d'anada. Eixe camí que augmenta per moments els batecs del meu cor. El xarruqueig del meu voltant, no impedeix que m'endinse en eixos camps colorits , què la velocitat no em deixa quasi contemplar.

Volant, entre els arbres i les flors, entre els cants i les melodies, recórrec amb els cabells ventolejant-se cada parada, amb una llibertat quasi interminable. Em deixe guiar pel vent, fins que l'última brisa d'aire em deixe en un món insomiable. En un món junt al teu.

Aquí, en el lloc pactat, t'espere impacient. Els milers d'ulls que s'amaguen pels racons del camp, seran els únics testimonis. Un calfred per tot el cos em fa descobrir la teua presència. Le teues mans em recorren suaument els cabells, els ulls, la boca... la teua boca s'uneix a la meua i ens fem un. Sempre esperant el moment per tindre't a prop meu.

T'he aconseguit, he aconseguit que m'abraces amb amor. Que em mires delicadament deixant descobrir els teus sentiments. El plaer s'apodera de la situació i ens fa perdre el control. El desig pot més que les nostre forces. T'adore.

T'adore però he d'anar-me'n. S'acaba el meu viatge i ara que sóc feliç, que em sent plena, he de deixar-te. Tanque els ulls somrient mentre el meu cor va perdent forces. L'última imatge, el teu rostre, l'últim sentiment, el teu amor. Al teu costat, així seré feliç tota l'eternitat. Les nostres mans van afluixant-se i sols puc dir: - Mai t'oblidaré.

2 comentaris:

Maria Jose ha dit...

Caram que be! XAPÒ!! M'agradat moltissim, estas feta una artista.
Espere que tot el que s'imposse en el teu camí, ho superes amb eixa força que sempre has demostrat tindre.
Mai t'oblides de nosaltres, que nosaltress de tú mai ho farem.
Una besm molt, molt fort.
Seguix aixina guapa.

Fernando Sala Soler ha dit...

molt bó el teu blog!! al final vas aconseguir posar el comptador...jaja